Peraulis clâf
- Orts no professionâi,
- salût e orts; sigurece e orts,
- incidents agricui,
- formazion sui machinaris agricui,
- dispositîfs di protezion individuâl
- incidents ...More
Cemût citâ
Ristret
I orts di cjase a puedin cjatâsi intai paîs o dulintor o intai terens centâts confinants cui curtîi, ven a stâi intes braidis. Dome che il 15% dai orts domestics al à une superficie pâr o plui basse di 50 metris cuadris e al ven doprât dome pes dibisugnis de famee e lavorât dome cun imprescj manuâi. Un altri 40% al rive ai 1.000 metris cuadris, organizâts par produsi no dome verduris e ortaiis, ma ancje pomis, besteam e bosc. Lis personis che a lavorin ancje tal ort a son, plui o mancul, 20 milions in Italie e cinccent mil in Friûl Vignesie Julie, cuntune grande valence economiche e sociâl. In chescj orts domestics a vegnin impleâts une vorone di machinaris di ogni gjenar, e ancje imprescj e atrezaduris di ogni sorte pe lavorazion e la conservazion des verduris. Si ricuarde che intai ultins agns lis venditis di machinaris pe zardinarie domestiche a son cressudis in mût un grum significatîf intor al periodi de pandemie di COVID19 e a àn rivuardât motoseis, sofladôrs, sapis a motôr, seejerbe, disbaraçadôrs e altris. Un dai problemis che si presentin in cheste realtât e je ancje la capacitât di chei che lis doprin di doprâ lis machinis in sigurece e cun snait e competence, stant che i machinaris doprâts tai orts domestics no àn di jessi regjistrâts li di nissune autoritât, e duncje pal lôr ûs no ven dade nissune formazion ni nissun nol controle se tal doprâlis a vegnin doprâts ancje i Dispositîfs di Protezion Individuâl (DPI). Chescj problemis a son evidenziâts dal fat che, intal periodi che al va dal 2003 al 2024, il numar di incidents sucedûts in FVJ al è une vore alt (94 muarts e 71 ferîts), a ben che al sedi dificil colegâ in maniere direte chescj numars di muarts e ferîts al lavôr intai orts, parcè che a vegnin regjistrâts in gjenerâl tant che incidents domestics
