No. 22 (2016): GFS
RICERCJIS

L’arlevament di pes tes vals des marinis di Maran e Grau: aspiets storics e carateristichis di produzion

RODOLFO BALLESTRAZZI
Dipartiment di Siencis Agroalimentârs, Ambientâls e Animâls, Universitât dal Friûl, Udin, Italie.

Peraulis clâf

  • Vals, marinis di Maran e Grau, arlevament in aghe di mâr, speciis di pes di aghe salade

Cemût citâ

[1]
BALLESTRAZZI, R. 2016. L’arlevament di pes tes vals des marinis di Maran e Grau: aspiets storics e carateristichis di produzion. Gjornâl Furlan des Siencis - Friulian Journal of Science. 22, 22 (Jun. 2016), 75–82.

Ristret

L’arlevament di pes intes vals des marinis furlanis (valiculture) al è un sisteme di culture acuatiche une vore vieli, stant che bielzà intun document dal 1564 a jerin presints dai arlevaments intes aghis di mâr dongje di Maran. Cu lis bonifichis des tieris de plane furlane intai agns Vincj, il numar e la grandece des vals presintis te nestre Regjon a son lâts jù a sec. Lis carateristichis principâls des vals di Maran a son il lôr jessi piçulis, il cjatâsi dongje dal paîs e la forme a pietin, cun canâi a scuare che si lein midiant di un canâl principâl aes sclusis sul mâr. Lis vals di Grau a son sparniçadis par dute la aree de marine, a son plui grandis di chês di Maran e a mostrin la struture tipiche des vals dal Venit, cuntun bacin grant e forme iregolâr. Chescj implants a àn tant che limits la mancjance di oms che ju savedin gjestî, i presits bas dai prodots, i parons che no son bogns di doprâ politichis di marketing, la presince di uciei che a mangjin il pes e il scambi scjars di aghe des vals ae marine.